/// Construcció tradicional de Mallorca. Universitat de les Illes Balears.

L’any 1964 Bernard Rudofski va fer una exposició anomenada Arquitectura sense arquitectes, al Museu d’art Modern de Nova York. Estava dedicada a l’arquitectura sense pedigrí, vernacular, popular, anònima, espontània, indígena, rural i en general desconeguda. Les construccions exposades, situades fora de l’esfera de la història de l’arquitectura culta occidental, milloraven l’hàbitat i mostraven el progrés cultural de les societats que les varen desenvolupar. Son construccions on la forma de vida, l’adaptació a l’entorn i el clima estan fortament vinculats.

De la mateixa manera, en el nostre context geogràfic, l’Illa de Mallorca i les Illes Balears, trobem aquesta arquitectura inseparable de la cultura, el paisatge i els recursos disponibles. Es fonamenta en una extrema racionalitat, en l’adaptació climàtica i en un ús de materials de baix cost energètic sovint extrets del mateix lloc de construcció. El corpus edificat històric, a demés d’edificacions el conformen tot tipus d’elements d’enginyeria i etnogràfics que modelen el paisatge. Quan desapareixen ho fan re-integrant-se en el terreny, com si es tractés d’una construcció compostable.

Arquitectura, paisatge, ús de l’aigua i producció agrícola formen un sistema integrat i interrelacionat que actua com un llibre obert, ple de coneixements únics que actualment se’ns fan més necessaris que mai. Volem, per tant, a la manera d’en Rudofski i de tants altres, estudiar i conèixer la nostra construcció vernacular i extreure els ensenyaments que poden ajudar-nos a enfrontar els reptes actuals. La construcció tradicional és un actiu per a dur a terme una arquitectura contemporània de proximitat i respectuosa, que incorpori materials i tradicions locals sempre que sigui possible. A l’hora ens permet intervenir amb coneixement sobre edificis històrics en projectes de restauració i rehabilitació. En el context docent d’una Escola Politècnica Superior, permet als alumnes accedir a un coneixement més obert, i de vegades fins i tot tan inútil com interessant, que ens transporta al passat, mirant al present i que per la seva especificitat geogràfica no es dona a cap altre Universitat.

El període docent és de un quadrimestre lectiu, en el que una part del contingut s’aporta en classes teòriques, i una d’altra la desenvolupam sortint a camp i visitant directament edificacions, pedreres, fàbriques, obradors i fins i tot fent pedra en sec. L’experiència personal és la que pot obrir el vertader interès a l’alumne, i així enriquir el ventall de possibilitats que li dona la carrera universitària i la vida professional.

Les classes s’entenen com espais on compartir coneixements i fer-los créixer, estimulant les noves preguntes i el sentit crític sobre allò que estudiem. Som professionals que treballarem en casos pràctics i reals, i que ens enfrontem a contradiccions i dificultats i que no sempre es veuen reflectides en els treballs acadèmics.

Començam el curs tractant aplicacions concretes i tècniques, per anar-mos obrint cap a coneixements més amplis, fins arribar als orígens coneguts de la història de l’arquitectura de Mallorca. A mode de resum:

– Com s’extreien, transportaven i transformaven els materials de construcció al llarg dels segles i com es fa ara, des de la terra fins el marès, la fusta, o la ceràmica entre d’altres.

– Les tècniques més usuals de construcció, sobretot a l’arquitectura i etnografia popular, per ser la més freqüent.

– Edificacions contemporànies que recuperen i actualitzen materials i tècniques locals.

– Rehabilitacions en edificis històrics basades en els coneixements tradicionals.

– Diferents tipologies de construcció tradicional en múltiples camps d’ús com ara la hidràulica, la producció agropecuària, o l’aprofitament dels recursos naturals entre d’altres.

– L’evolució de l’arquitectura en general i la casa en particular, vinculada a la cultura i necessitats de la societat de cada moment.

– L’urbanisme de la ciutat històrica i l’ordenació rural en l’antiguitat i medieval, del que deriva bona part de la ordenació territorial actual de Mallorca.

– L’arquitectura coneguda en èpoques més antigues des de l’època talaiòtica, passant per la romana i islàmica i la influència en les tècniques constructives per als temps posteriors.

De forma paral·lela a la teoria, es du a terme un treball de taller basat en edificacions concretes. S’analitzen a nivell històric, evolutiu, etnogràfic i constructiu, per a arribar a entendre com han evolucionat fins ara. Conèixer i entendre un lloc permet analitzar-lo críticament i posar-lo en valor.

Per saber més >>